Com de costum, Kroke van oferir un concert magnífic. Si bé és cert que la seva fórmula resulta un tant repetitiva, el virtuosisme dels tres components del grup i la seva compenetració són totals i aco
Gehiago irakurri
segueixen un so un tant hipnòtic en el qual entres sense adonar-t'en donat el llarg desenvolupament dels temes, amb sorprenents canvis de ritme. Igualment és interessant notar l'evolució del grup des d'un klezmer més pur cap a una amalgama d'influències d'allò més diverses. Novetat per a mi van ser les dots vocals de Tomasz Kukurba, que, per cert, roba una mica de protagonisme als seus dos companys, potser anys enrere més equilibrats.